BON NADAL per tots!!!

En aquests dies festius i familiars, us desitjem un molt Bon Nadal a tots!!

Parlem després de festes, que de tant cava i torrons no tindrem temps d'actualitzar-lo.

Chin-Chan

Kora

VamosJugarFutbol

home sweet home

Ja hem arribat!, i de moment cap símptoma de gastrointeritis. Toquem fusta. Només un constipat com un camió (mai millor dit,...). Tot fantàstic, la família, els nens,.... vaja, com sempre. Tots, menys el Jatri, que es veu que s'ha tornat a casar i a 'fotut' el camp, i els ha deixat. Ni rastre d'ell. 'Enxoxada que te crio'.

El Hamudi, com sempre, hiper actiu, carinyós, contentíssim de veuren's i simpàtic com mai. A més se'ns obra una possibilitat de que pugui venir a l'estiu, 'gràcies' a les berrugues que li han sortit al costat de l'ull. Ja veurem com evoluciona tot plegat. Anirem informant.

Per aquí, em pogut comprovar que tot segueix igual, no ha passat res novedós. A seguir pedalant que ja tenim les festes de Nadal a sobre.

VamosJugarFutbol

PD. Pròximament canviaré de nom: MarcetinoArrimoUno. Ja ho explicaré.

PD. Avui el BArça ha guanyat 4 a 0 al América de Méxic. Diumenge la gran final del Mundialet de Clubs. (L'antiga Copa Intercontinental).

Ens en anem!!

Ja casi és l'hora, i encara tot per empaquetar. Sembla mentida, tot un any per endavant, i a última hora encara hi ha coses per fer. No cal donar-hi més voltes. És el que toca.

Tenim aquells nervis, nervis d'excursió, com quan anavam d'excursió amb els de l'escola. Aquells nervis que es mantenen fisns que ja has començat el viatge. Un viatge que ens porta una altra vegada als campaments de refugiats saharauis, i que ens torna a fer pensar sobre el mon en que vivim. I és que el dia dia no ens deixa reflexionar. Els problemes quotidianis, la feina,.... fan que obviem el problema d'aquest món. Ens fa a tots més egoistes i ens acostumem a que tota aquesta sèrie de situacions siguin normals. Que les veguem com una cosa normal que passa. I no pot ser.

Deu ser cosa de l'època en que estem, o també, que estem a poques hores de veure el nostre fill, el nostre fill saharaui. Un nen especial. El nostre. Una canya. En fi, que marxem, que anem uns dies a Ausserd, a veure'ls a tots, a jugar a futbol, a ballar, ballar molt, i sobretot a riure. Crec que és el millor regal que els hi podem fer. Riure. Això ja no els hi podrà treure ningú, i a nosaltres tampoc.

VamosJugarFutbol

PD. A la tornada ho comentem, fins la setmana que vé!!

PD. Als esquiadors, que vagi bé la tornada, aneu en compte. I als que no van poder fer l'esquiada, es van 'fotre' una pedaso hamburguesa,....., nos vemos de aqui a 5 dias.

Després de la tempesta, la calma

Després d'uns dies moguts a nivell polític, amb l'Entesa, que ens ha portat a una lliço magistral per part d'un nou lector d'aquest blog, tornem a ser aquí. Per mirar de donar un punt de vista diferent a tot el que ens envolta el dia a dia.

Abans de continuar, només dir que el leotto ja està curat, es veu que només era un constipat, que no calia, segurament, el haver canviat la culata. Don't comment.

Ja hem fet dos viatges a Bilbao (això vol dir 4 txakolis, i 2 ja han volat. Aquest cap de setmana volaran 2 més??) 2 a La Ràpita, i un a Artíes (via Àger, Sort, Esterri i Bonaigua). Una bogeria, però que ens ha deixat una bona cartera.

Hi ha moltes coses a comentar, un viatge a La Sènia, en busca d'un menjador, i un dinar que acaba amb subvenció. Res que no sabéssim d'avantmà. També tenim novetats en forma de Sahara. Tela marinera. Però això ho explicarem durant la setmana.

VamosJugarFutbol

PD. S'apropa l'esquiada. Ja podeu aprofitar. Aquest any torna 'Alberto Tomba' i no el podreu atrapar,......nnnñññeeeeeeeee

PD. 3 setmanes i volem cap als campaments!!

PD. Atenció, canvi de plans. Cap d'any per 2x1 TI. Seguirem informant.

Ja hi tornem a ser!

Doncs sí!!, i la cosa ja passa de mida.

El leotto ja torna a veure's el líquid refrigerant. Serà de la gana que passa,... en fi, que ni a la Seat saben el que té. Pobret. Avui, almenys, em donaran una solució mentrestant el cotxe estigui al taller. Sinó si que començaran a rodar caps. Jo tinc més paciència, però a casa ja s'ha acabat. Aviam com acaba tot plegat.

Canviem de tema. La feina, de cul. Acabarem l'any amunt i avall. A Bilbo s'haurà de tornar (txakolí, chuleton,... sempre em venen aquestes paraules quan parlem de Bilbo, no sé perquè). Sinó no quedarem bé. Només estaria bé de cobrar d'una manera més regular, i no tant anàrquicament. En sortirem segur.

...I ahir vaig parlar amb el Hamudi, molt simpàtic ell, vol una pilota (que extrany, no!?), un mòbil per sa germana, una bicicleta pel gaietano, i 'mucho dinero' (en aquest punt jo també hi estic d'acord, jo també en vull de 'mucho',...). Ja ens esperen, 28 dies i ja hi som. Ens anirà bé, uns dies de desconnexió total. Recargarem piles i tornarem reforçats pel 2007. L'any.

VamosJugarFutbol

PD. Tornem a tenir el 'tripartito', en fi, que ens agafin confestats!

PD. S'obra la llista de peticions pel proper viatge a Euskalerria, divendres la tanquem. No val a badar!!

La Setmana

Doncs sí, ja s'acabat la setmana (la passada, és clar, que ahir al final no em va donar temps d'actualitzar el blog). I de quina manera! perdent un avió, o millor dit, deixant-lo marxar perque no em van deixar pujar. Segur que ho tenien tot venut. Malparits!
Però comencem pel començament. Dilluns i dimarts de visita (alguns, d'altres com expositors) a Hostelco a BCN. Resultat, força interessant alhora que cansat. Recompensa a la nit amb un sopar quasi improvissat al KIBUKA (no troba, jejeje), un restaurant japonés de gràcia. Molt bó, sobretot els Makis, i per beure cervesa Sapporo.
Dimecres i dijous ens esparàven a Bilbo, vam començar molt d'hora, a un quart de cinc (quan encara no han posat ni les carreteres). A les 9h dins del restaurant (al centre de Bilbao) i fins dijous a la nit no vaig sortir. Increíble, només em vam deixar marxar per dormir una mica (cosa que vaig agrair). A les 00h ja era a BCN, corre, corre, sopar i a dormir que a l'endemà a les 7h cap a València (volia dir que arrancava a les 5'15h). La resta ja la sabeu. A les 7'20h ja era un altre cop a BCN, esmorzar, diari, dutxa i mirar d'anular el bitllet de tren. Almenys vam salvar alguna cosa.

VamosJugarFutbol

PD. Entremig em deixo que el Taxi-Mercedes de conya. Puntual i ràpid. No puc dir el mateix de l'Aerobus. Això sí, la tornada va ser amb un quart d'hora i anava sól. Tot l'aerobus per mi sól.
PD. Ah! i el meu aniversari feliç. 34. Don't comment. Però com un campeon.

PD: Per cert! que ja tenim núm. de passatger pel viatge al Sahara. De conya!

Per fi!! i després de 14 cops

Ja tenim novetats!, però són del Sahara, i benvingudes siguin. Per fi el fax ha passat (14 intents per una victòria), ara toca esperar fins dilluns per veure si tenim plaça o no. Esperem que sí. Dilluns ho sabrem.

Tornen a venir dies moguts, Fires, viatges, anades i tornades. Hostelco a BCN, gran debut en una Fira 'por todo lo alto' (sopar d'expositors, hotel, cine,... vaja, tots els ingredients). Això sí, a currar. Només faltaria. I per un altre costat visita a Bilbo (em sortirà car, perquè tornaré amb un any més), i per acabar la setmana viatge 'relámpago' a València a la fira de les franquícies. Vaja, que ens espera una setmana variada i amb hores de vol.

I la Kora què?, doncs ella de colònies a Alpicat, avorrida no estarà. Segur.

VamosJugarFutbol

PD. Debut el diumenge passat a la 3a Regional. Resultat 2-4, 20 minuts jugats i una puntada al cap. Increïble. I al futbol sala gran victòria 5 a 3 contra els campions de l'any passat.

Per Molts Anys, TronK!!

Tio monyas!, per molts anys desde Pardinyes. A cuidar-se tocan, que ja tenim una edat. Quan estiguis per aquí, a veure si et marques alguna cosa.

Chin Chan
VamosJugarFutbol
Bup BUp


PD. Records a la amatxu, cuideu-la molt.

Tenim una edat

Doncs sí, el títol ho podria resumir tot, no em caldria escriure res, però és clar, fa massa dies de l'última actualització, i això no pot ser. Anem per feina que fem tard.

1- De Noche i N'View impressionant, en la seva linia, vam disfrutar molt, com en 'los viejos tiempos' (eh, tronk!?). De la Fira de San Miquel, don't comment, només dos tristes consumicions conseguides i gràcies, de riure,...

2- Visita a BCN al molt honorable cònsul honorari de Nepal. Cap novetat, tot segueix igual, que ens anirem cap l'any i mig (contem que cap a l'estiu de l'any que vé). Pot ser el més destacat és que possiblement només calgui fer un viatge en comptes de dos. Seria perfecte. Només per això ja valdria la pena el retard.

3- ...i és clar, després d'un cap de setmana mogut, la setmana tràgica. La tieta de Torrefollera gastrointeritis + trankazo. El menda, visita fugaç a Alacant (35,5ºC) i constipat al canto. I el leotto, una altra vegada amb la llumeta dels c... ençesa. Apa! i cap al taller.

4- I per acabar de rematar la setmana, perdua del mòbil, amb la conseqüent anulació, i trobat a l'endemà. Es a dir, que ja no tinc agenda de telèfons. I a més no es sent bé. Total, que és la història de mai acabar.

Aquesta setmana la comencem fent bondat, aviam com acaba,.... de moment diuen que a partir de dimecres baixen les temperatures, ja ho temo, però hi serem....

VamosJugarFutbol

PD. Els Harlems van debutar fent la pena. 10 - 1. Sense comentaris.

PD. Fita històrica al Camp Nou Catalunya - Euskadi amb la 3ª millor entrada FIFA del cap de setmana amb més de 50 mil persones

'Manguito Rodador'

No guanyem per sustos. Avui el leotto ens ha tornat a avisar, 'problema con los gases del motor, acuda al taller', i apa! cap al taller. Al final tot era culpa d'un manguito que s'havia bellugat, una altra vegada un manguito (el rodador era un altre, nnnññññeeeeeeeee). Visita al taller, i tot arreglat mitja hora de 2 hores i cap a casa. Aviam quina serà la pròxima. Li dono un any més de vida, com continui fent el ruc, al canal i el tindrem roig i amb sostre. Jejejeje.

Pel demés tot segueix igual, tots bé, la Kora bé, i demà ja és divendres.

VamosJugarFutbol

PD. El cap de setmana del 29 tenim De Noche i N'View, pot ser total, seguirem informant.

La Festa Major

Diumenge hi va haver un piromusical com a cloenda d'una Festa Major amb molts matisos, i de tots els colors.

Primer, molt soroll, des de dijous que van començar les penyes han fet la guitza a un tiet que es despertava al so de 'highway to hell' dels AC/DC. Segon, el sopar, una vegada més, un nou encert de l'empresa de càtering. Un altre èxit (llàstima de chuleton..., per la pròxima). I que dir del beure, i de Getariako, boníssim. (L'ONG es posarà les botes, amb aquest pas ens farà soci honorífic o passi VIP, qui sap, i alguns fan més mèrits que d'altres). Tercer, el personal. Hi eram tots, els de l'últim sopar (vegeu 'sopar a la maison'). Un, però, es veu que es va empassar un subwoofer de petit i va sonoritzar l'ambient fins a tal punt que un dels buffles va fer KO. I els altres 5 vam anar al ball. Després de 2 pauses el subwoofer i la respectiva van marxar a dormir (a l'endemà els esperava el gran debut com a mister a la 3a regional).

La resta, els 3 desgarriats,...Tremendos!!! igual que quan vam seguir tot un estiu als De Noche. No hi ha coneixement. Don't comment. La recuperació ha estat lenta (només cal veure els dies que hem estat a actualitzar) però l'any que vé repetirem. Genial.

VamosJugarFutbol

El més guapo del "mundo mundial"!!!!

Ahir al vespre varem tenir una gran sorpresa. Una trucada del Sahara, una trucada del "nostre fill". Té moltes ganes de veure'ns, tot i que falta poc menys de tres mesos perquè això passi. Aquest nen és una passada!!! Ens l'estimem moltíssim, i ell ho sap. Des del primer dia que ens varem conèixer tenim un feeling molt especial, i per molt que passin els anys sempre serà el nostre Hamudi. Val la pena passar prop de 12 hores de viatge (sortint carregats d'equipatge, esperant hores a l'aeroport, fent la llarga cua a immigració, i passant fred als camions), per tal d'arribar als campaments, plens de sorra per totarreu i amb molta son només per veure aquella rialla dolça que s'alegra de tornar-te a veure.
Tant de bo puguin tornar aviat a la seva terra.

I qui sap si al tornar del Sahara haurem de tornar a fer maletes, per anar a conèixer al nostre budeta. Ja veig que ens venen uns mesos de moltes emocions, espero que el cos aguanti (i el cap també). Nosaltres aquí estarem, els reis de la "paciència".

Pluja, pluja i més pluja

Avui, un apunt ràpid.
Quina manera de ploure, el que no ha fet tot l'any ho està fent en dos dies. I encara plou.
La Kora ha descobert la pluja (i de quina manera!, ens la vam deixar a la terrassa i la vam trobar tota molla. Pobreta. I per la tarda molt mosquejada amb els trons (que també els va descobrir) i amb la pluja una altra vegada. Repeteixo, quina manera de ploure.
Diuen que a BCN, al Decathlon, s'han esgotat les zodiac. En fi, buscaré una foto i miraré de penjar-la. Per donar fe.

VamosJugarFutbol

PD. Ridícul del Madrid a la Champions contra la seva bèstia negra O.Lyon 2 - R.Madrid 0.
PD. Perilla la Festa Major?? Serà passada per aigua??

Torna 'il leotto'

Per fi sembla que tornem a la normalitat. Ja tenim el 'leotto' curat, amb la culata canviada (es veu que per un defecte de fàbrica). Aviam quan dura.

La Kora, també ja té l'alta definitiva i totes les vacunes. Ja pot sortir al carrer, no és increible!?.

Pel que fa a la feina ja torno 100% a per totes. Tenim molts objectius per complir i moltes coses per fer, així que no val a badar. Canya!! La setmana que vé, segurament, visita a Alacant. Ja comencem.

Ah!? l'altre dia hem vaig deixar de dir que vam tenir una visita de la Guàrdia Urbana a casa. Es veu que algú del bar de baix de casa es va mullar amb el reg automàtic que tenim (Nnnññññeeeeeeeeee), en fi, que tenim un avís.

Per acabar, que tinc son, uns apunts ràpids:

1- S'acabat l'horari intensiu, ja comencem matí i tarda. Però contents.

2- La Champions ja ha començat, FCB unicef 5 Levski Sofia 0 (Golarro de Ronaldinho).

3- El TI en marxa, no val a badar.

4- San Mamés??

5- ...i aquest cap de setmana Festa Major de Torrefollera!!!!

VamosJugarFutbol

Ei Companys!!

I com sona!!?

ja torno a ser aquí. Després dels últims comentaris rebuts, mirarem de redireccionar el blog, per tal de no ferir sensibilitats. Anem a les novetats.

Com que del procés, de moment, la única novetat és que no hi ha novetats, comentarem una mica el que ha passat aquests dies.

Primer. Al 'Leotto' li hem de fer culata per culpa d'una esquerda. Manda webs.

Segon. La Kora la tenim malalta amb gastrointeritis. Pobreta.

Tercer. Ja tinc la meitat del TI. Això va agafant forma.

Quart. La selecció de basket, amb Gasol com MVP, és campiona del món a Japó. Porque la vida puede ser maravillosa.

Cinquè. L'Espanyol guanya la Copa Catalunya '05 per 0-1 al FCB. Que se la quedin. I la Supercopa, també.

Sisè. A Torrefarrera aviat s'haurà de comprar una segadora per la gespa. I també s'hauria de mirar de treure aquella columna del parking que ens ratlla el Mercedes. Catxins!

VamosJugarFutbol

PD. I com tenim la visita guiada a la Catedral del Futbol??

Ja ha començat la lliga!!

I això vol dir que l'estiu, encara que astronòmic no, per nosaltres ja comença a ser passat. El setembre és a tocar i ja toca pedalar de valent. I és que abans de que acabi aquest any i comenci la marató del que vé, tenim que fer moltes coses.

Ahir vam parlar amb el nostre fill, el que tenim estudiant fora, en Hamudi. Estava d'allò més simpàtic, i ja ens espera amb ganes per veurens al desembre. Segur que ha crescut molt. És una canya. Nosaltres també tenim ganes de veure'l.

L'altra cosa que tenim pendent també per aquest final d'any és el TI. De moment ho estem tramitant, crec que ho podrem fer, però ens haurem de posar les piles,... (ja anirem concretant temes a mesura que els anem tancant).

VamosJugarFutbol

PD. El FCB guanya, després de perdre la Supercopa d'Europa, 2-3 a Balaídos amb molt de treball, però aconsegueix els 3 punts. No poden dir el mateix l'etern rival que no passa de l'empat a zero amb el Villarreal.

PD. El Athletic empata a 1 al seu derbi amb gol de penalty polèmic. A veure si espavila que aquesta temporada si que hem d'anar a San Mamés (eh!!?)

El Sopar de la 'maison'

Doncs sí, la maison ja està inaugurada. Aquest dissabte vàrem fer el sopar d'inauguració, i la veritat és que tot estava boníssim. S'ha de felicitar a l'empresa de càtering que ho va deixar tot francament bé i bo de debò.

....I després del sopar a Festa Major Alpicat,... sense comentaris. Direm que no vam trobar el lloc adeqüat per nosaltres. Deixem-ho així.

Ara, de moment, ja estem esperant amb ganes la Festa Major de Torrefollera, que les banderoles ja estan penjades. I aquest cop si que trobarem el nostre lloc.

VamosJugarFutbol

PD. La gespa ja despunta!!!

Mini - 'Vacancesc'

Llac de Thun

Bufffffffffffff!! com està passant l'estiu. Finalment hem pogut fer una escapadeta de 5 dies, i hem anat fins a Suissa, del 14 al 19 d'agost, i amb 'manolovolumen'!!. Ens ho hem passat molt bé, 3000 km amb cotxe, però molt bé, la veritat que molt bé. (Això sí, estaré uns quants dies a tornar agafart el cotxe,...)

Vista de Luzerna

Ens hem recorregut tot el pais, Lausanne, Berna, Thun, Luzerna, Interlaken, Zurich, Friburg, Ginebra, i la veritat que tot molt verd, un paisatge que ens recordava una mica al que hi ha al pais basc, la gent que hi heu estat ja m'enteneu (molts prats verds, caserios, vaques,...)

Tranvia de Ginebra

En definitiva, uns dies marcades pels km i els paisatges verds i la sensació aquella de saber que hi ha més vida fora del dia a dia quotidiani, i que hi ha altra gent amb d'altres costums. Una mostra més de l'insignificants que som en aquest mon, però l'importants que som cadascún en el nostre trajecte de la vida.

Ara, la pròxima aturada serà el gran sopar, esperat, de la inauguració de la 'maison' de Torrefarrera. Demà més.

VamosJugarFutbol

La Kora

Aquí la tenim, la Kora, no és maca ella !!??,.... i tremenda,... i a més s'estime molt als tiets de Torrefarrera, nnnññññeeeeeee!!!!

Nou Membre a la Família

Ara ja fa uns dies que no veniam per aquí, i això no pot ser. Ja hem rebut alguna queixa al respecte (en forma de ñoki,....) però procurarem que no torni a passar. 'Prometido'.

El motiu d'aquest impàs és diu Kora, el nou membre incorporat a la família, que va néixer l'1 de juny, i és molt inquieta. És un snauzzer (no sé si s'escriu així, però com que es veu que de pura raça no és, doncs, tant és com ho escrigui), evidentment és una gossa. Sembla extrany com una animaló tant petit et faci veure de com canvien les coses en una casa. Ara tot gira al voltant d'ella, que si ha de menjar, que faci les seves necessitats allà on pertoca, que dormi a on li dius i no on ella vol, etc... No vull ni pensar quan arribis, chin-chan,...

De moment ja fem pràctiques, bones són. En el proper comentari posaré la foto.

VamosJugarFutbol

P.D. Es veu que aquest cap de setmana, si!! farem trasllat a 'Torrefollera', ENHORABONA!!!!

Donant voltes,...

Aquests últims dies la feina m'ha portat donant voltes d'aquí cap allà, i d'allà cap a aquí, per la geografia espanyola. I és quan ets fora, quan el llit on dorms no és el teu, quan no és cap hora del matí que ja ets despert, quan el cap li dona més voltes a tot. A tot.

L'atmosfera de la que parlava ara ja fa uns dies d'optimisme que ens envoltava, ens continua envoltant. Només cal veure-la a ella, somriure d'orella a orella, ni rastre d'aquells nervis, d'aquell mal de panxa, plena d'il·lusió (sinó que li preguntin al sr. IKEA),...

Aquest estiu, calurós, tot sigui dit, es farà llarg, ho sabem, però alhora serà curt. Ja sé que aquesta frase ha quedat una mica contradictoria, però ja m'entens, i si no, ja m'entendràs. Suposo que hi haurà més voltes, bones seran.

VamosJugarFutbol

Optimisme al 100 %

Ahir vaig estar parlant amb l'Antonio, pare d'un nen del Nepal, i em va estar explicant tota l'aventura dels viatges. Ja fa vuit mesos que tenen el nen a casa, i no s'arrepenteix en cap moment de la decisió que va prendre en el seu dia; triar el Nepal.
Tenim el mateix orfanat asignat, i ens ha explicat què ens trobarem. Una onada d'optimisme ens ha arribat, desprès de sentir la bona experiència d'ells, tant amb el país, com amb el director de l'orfanat, una persona amable i afectuosa amb els nens. Així que encara tenim més ganes de viatjar a conèixer el nostre petit, de veure aquells paissatges, de sentir l'olor dels carrers, de deixar-nos perdre per Katmandú durant uns dies....I si tot segueix igual, esperem que a primers d'any els reis mags ens portin els bitllets d'avió i molta sort, de tot el demés ja ens n'ocuparen nosaltres.
D'aquí a uns dies, espero poder parlar amb la Montse i el Raju, que m'expliquin ara que jan passat uns mesos, com ha estat el retrobament amb la familia. Tot això fa que pensi molt amb el nostre petit saharaui, que déu estar jugant per la sorra del desert, enyorant els estius que va passar entre nosaltres. Segur que li arriben els missatges, i sap que pensem molt en ell. Amb una mica de sort, ens veurem aviat.

Presentiment

Hi ha el Presentiment de que, com diuen a la Sexta, 'todo va a cambiar'. Aquest és el nostre cas. No ho sé, però és com si de repent una onada d'optimisme, carregada de bons vents, ens hagués atacat d'una manera molt suau i natural, però a la vegada contundent.
No ho sabem, però la rialla s'ha instal·lat a casa nostra, i no sembla pas que tingui cap intenció de marxar. Que s'hi quedi, que no marxi!!!
En fi, només recordar una frase que m'agrada molt:

'que no t'estimin com tú vols, no vol dir que no t'estimin amb totes les forces'

PD. Faria bé en Ronaldinho en venir aquests dies per casa, segur que li retornaria el somriure que l'ha fet famós.

VamosJugarFutbol

Avui s'obre una finestra...

Ja diuen que quan una porta es tanca, s'obre una finestra. Doncs avui és el dia. Una barreja de sentiments em persegueixen, i és que per un costat estic contenta de començar a pensar en mi, en nosaltres, en el nostre fill, però també estic una mica trista pel fet de deixar l'Anna, la meva companya de feina, la meva amiga i confident durant aquest últim any i mig. I tot i que sé que ella se'n alegra molt del pas que faig, sé que ens trobarem molt a faltar. Són moltes hores juntes, els nostres esmorzars dels dissabtes, les nostres xerrades, i sobre tot les nostres rialles. Pero tot té un perquè, i això és el que importa. Començo una altra etapa en la meva vida, que penso disfrutar molt, moltíssim, i deixar que les coses realment importants per a mi, (la meva familia) ocupin el meu pensament i el meu temps. Així que a partir d'ara, podrem fer caps de setmana sencers amb els "tiets de Torrefarrera", preparar l'arribada del nostre petit, passejar....totes aquestes coses que desitjava tant poder fer. Avui és un gran dia.

reportatge sobre l'adopció

Aquest diumenge sortirá l'entrevista que ens van fer sobre l'espera en el procés d'adopció. I és que sembla que no s'acavi mai....van passant els mesos i seguim esperant. Aquesta espera, però, consolida encara més el desig de ser pares, inclús els lligams amb el nostre fill. Sens dubte, és la part positiva d'aquests mesos. Desprès no recordarem com de llarg s'ha fet aquest temps, i de repent semblarà que tots tres hem estat sempre junts.

la llarga espera

Desprès d'uns mesos de canvis, sembla que la situació a Nepal s'està calmant, fins i tot han començat a signar expedients. Així que moltes families podrán recuperar l'alegria de pensar que aviat tindran als seus fills a casa. Tot i que no sé molt bé com ha quedat la situació política a Nepal, he llegit alguns missatges en un foro que deien que és un primer intent per anar cap a una democràcia, cosa molt desitjada pel poble nepalés.
Espero que quan viatgem a Katmandú (d'aquí a uns mesos) , ens trobem amb un país que comença a despertar.

el mirall de l'inici

el primer blog,...

Doncs sí, qui ho havia de dir, avui, un dia com una altre, començo aquesta aventura.
M'inicio en el ambient 'blog' per explaiar les experiències d'aquest llarg camí que hem començat, i que més endavant aniré explicant.