Avui s'obre una finestra...

Ja diuen que quan una porta es tanca, s'obre una finestra. Doncs avui és el dia. Una barreja de sentiments em persegueixen, i és que per un costat estic contenta de començar a pensar en mi, en nosaltres, en el nostre fill, però també estic una mica trista pel fet de deixar l'Anna, la meva companya de feina, la meva amiga i confident durant aquest últim any i mig. I tot i que sé que ella se'n alegra molt del pas que faig, sé que ens trobarem molt a faltar. Són moltes hores juntes, els nostres esmorzars dels dissabtes, les nostres xerrades, i sobre tot les nostres rialles. Pero tot té un perquè, i això és el que importa. Començo una altra etapa en la meva vida, que penso disfrutar molt, moltíssim, i deixar que les coses realment importants per a mi, (la meva familia) ocupin el meu pensament i el meu temps. Així que a partir d'ara, podrem fer caps de setmana sencers amb els "tiets de Torrefarrera", preparar l'arribada del nostre petit, passejar....totes aquestes coses que desitjava tant poder fer. Avui és un gran dia.