us teniam abandonats!!, i això no pot ser... han passat moltes coses i de tots els colors, i això ha fet que el blog passes a un segon terme. Però com tot, passa, i ja tornem a ser aquí.
Miraré de fer un repàs de tot el succeït fins a dia d'avui. Comencem.
L'estada de la Rosa per Kathmandú va ser molt enriquidora, es va 'patejar' tots els ministeris, va conéixer molta gent implicada en el procés i com no va aprofitar al màxim l'estada amb el protagonista de tota aquesta història, en Nischal, el nostre petardo.
La tornada va ser trista però alhora alegre gràcies als dies que van compartir en comú. Ara tornava a venir l'espera, una espera que sembla que aviat tocarà fi.
Per una altra banda, per aquí entre notícies i notícies de Nepal vaig poder fer una escapada a Bilbo, per la seva festa major (la cuna del botellon), va ser genial, la meva última farra,... (de moment) ja que el 4 de setembre vaig passar per l'escorxador a l'hospital general de catalunya. Diagnòstic: una MAV a la zona parietal esquerra. Tela marinera. Tot va anar bé, però la recuperació una mica amb altibaixos. Al cap de dos mesos, a tornar-hi, però aquest cop radiocirugia, bastant menys agresiu, i de moment recuperació molt més bona. Demà acabo la medicació.
I entre mig de tot això, que la cosa del Nepal sembla que arranca i que per Nadal podem tenir notícies molt bones i per fi ajuntar tota la família. Aviam!!
És un resum molt ràpid d'aquests dos mesos. Amb més tranquilitat aniré afegint anecdotes, perque n'hi ha, i moltes,...
VamosJugarFutbol
PD. Demà dia 17, primer aniversari. Festa grossa!!
