BON NADAL per tots!!!

En aquests dies festius i familiars, us desitjem un molt Bon Nadal a tots!!

Parlem després de festes, que de tant cava i torrons no tindrem temps d'actualitzar-lo.

Chin-Chan

Kora

VamosJugarFutbol

home sweet home

Ja hem arribat!, i de moment cap símptoma de gastrointeritis. Toquem fusta. Només un constipat com un camió (mai millor dit,...). Tot fantàstic, la família, els nens,.... vaja, com sempre. Tots, menys el Jatri, que es veu que s'ha tornat a casar i a 'fotut' el camp, i els ha deixat. Ni rastre d'ell. 'Enxoxada que te crio'.

El Hamudi, com sempre, hiper actiu, carinyós, contentíssim de veuren's i simpàtic com mai. A més se'ns obra una possibilitat de que pugui venir a l'estiu, 'gràcies' a les berrugues que li han sortit al costat de l'ull. Ja veurem com evoluciona tot plegat. Anirem informant.

Per aquí, em pogut comprovar que tot segueix igual, no ha passat res novedós. A seguir pedalant que ja tenim les festes de Nadal a sobre.

VamosJugarFutbol

PD. Pròximament canviaré de nom: MarcetinoArrimoUno. Ja ho explicaré.

PD. Avui el BArça ha guanyat 4 a 0 al América de Méxic. Diumenge la gran final del Mundialet de Clubs. (L'antiga Copa Intercontinental).

Ens en anem!!

Ja casi és l'hora, i encara tot per empaquetar. Sembla mentida, tot un any per endavant, i a última hora encara hi ha coses per fer. No cal donar-hi més voltes. És el que toca.

Tenim aquells nervis, nervis d'excursió, com quan anavam d'excursió amb els de l'escola. Aquells nervis que es mantenen fisns que ja has començat el viatge. Un viatge que ens porta una altra vegada als campaments de refugiats saharauis, i que ens torna a fer pensar sobre el mon en que vivim. I és que el dia dia no ens deixa reflexionar. Els problemes quotidianis, la feina,.... fan que obviem el problema d'aquest món. Ens fa a tots més egoistes i ens acostumem a que tota aquesta sèrie de situacions siguin normals. Que les veguem com una cosa normal que passa. I no pot ser.

Deu ser cosa de l'època en que estem, o també, que estem a poques hores de veure el nostre fill, el nostre fill saharaui. Un nen especial. El nostre. Una canya. En fi, que marxem, que anem uns dies a Ausserd, a veure'ls a tots, a jugar a futbol, a ballar, ballar molt, i sobretot a riure. Crec que és el millor regal que els hi podem fer. Riure. Això ja no els hi podrà treure ningú, i a nosaltres tampoc.

VamosJugarFutbol

PD. A la tornada ho comentem, fins la setmana que vé!!

PD. Als esquiadors, que vagi bé la tornada, aneu en compte. I als que no van poder fer l'esquiada, es van 'fotre' una pedaso hamburguesa,....., nos vemos de aqui a 5 dias.