Ens en anem!!

Ja casi és l'hora, i encara tot per empaquetar. Sembla mentida, tot un any per endavant, i a última hora encara hi ha coses per fer. No cal donar-hi més voltes. És el que toca.

Tenim aquells nervis, nervis d'excursió, com quan anavam d'excursió amb els de l'escola. Aquells nervis que es mantenen fisns que ja has començat el viatge. Un viatge que ens porta una altra vegada als campaments de refugiats saharauis, i que ens torna a fer pensar sobre el mon en que vivim. I és que el dia dia no ens deixa reflexionar. Els problemes quotidianis, la feina,.... fan que obviem el problema d'aquest món. Ens fa a tots més egoistes i ens acostumem a que tota aquesta sèrie de situacions siguin normals. Que les veguem com una cosa normal que passa. I no pot ser.

Deu ser cosa de l'època en que estem, o també, que estem a poques hores de veure el nostre fill, el nostre fill saharaui. Un nen especial. El nostre. Una canya. En fi, que marxem, que anem uns dies a Ausserd, a veure'ls a tots, a jugar a futbol, a ballar, ballar molt, i sobretot a riure. Crec que és el millor regal que els hi podem fer. Riure. Això ja no els hi podrà treure ningú, i a nosaltres tampoc.

VamosJugarFutbol

PD. A la tornada ho comentem, fins la setmana que vé!!

PD. Als esquiadors, que vagi bé la tornada, aneu en compte. I als que no van poder fer l'esquiada, es van 'fotre' una pedaso hamburguesa,....., nos vemos de aqui a 5 dias.