a l'Ikea no hi queda res!!!!

Vaja quina revetlla de Sant Joan!!...D'aquesta en sortim muntadors professionals. El dissabte a les 10 ja estàvem a la porta disposats a anar per feina. La cosa es va allargar una mica, i vam sortir a les 14'30, això sí, amb sis carrets a tope.

Però la cosa només havia fet que començar. Desprès de recarregar forces, va venir el muntatge de l'armari de la Maria, que per cert va quedar molt bé, i de l'estudi.....fins a les 2 de la matinada no vam arribar a casa.

Ahir vam muntar el llit d'en Nischal, i l'habitació comença a agafar forma. A veure si la pot estrenar aviat....

ARRIBEN NOTICIES DE NEPAL!!

Dimecres passat varem rebre noticies des de Nepal, ja que la Mercedes es troba allà de visita, i ens va enviar alguna foto d'en Nischal. El pobre estava constipat i amb una mica de conjuntivitis, pero tot i així la rialla no la perd. El tema de la nova llei segueix igual de moment, així que toca seguir esperant.

Ahir varem fer dinar familiar a Ulldemolins, al bell mig del Montsant, i desprès d'atipar-nos, excursió al Pi de la Carabassera. La Kora portava la iniciativa, i la penya de la sandalia la seguiem darrera. Desprès d'una hora ben bona, tornada al campament base per recuperar-nos i cap a casa.

Un cop a casa, desprès d'una banyera relaxant, panxing al sofà a esperar com acabava la lliga, que no va donar massa sorpreses. I mirant els missatges rebuts al mail.........sorpresa!! La Mercedes ens ha tornat a enviar més fotos de la cuqueta, i sembla que el coliri ha fet la seva feina. Fa molt bona cara i està molt guapo. Ahir va fer 7 FANTASTICS MESOS, s'està fent molt gran...i nosaltres aquí....

Una abraçada molt gran per al nepalí més guapo del món mundial, i un petó molt fort que duri fins a mitjans d'agost. Llavors ja t'en donarem molts més allà, on esperem venir a visitar-te.

P.D.- Haurem d'anar a Nepal en plena forma, ja que comença a gatejar i no para quiet ni un moment. Ha sortit nerviós com la mama, jajaja

0 - 3

Despedida por 'todo lo alto'. Resultat contundent i cap a casa. Ni una llàgrima. Havia d'arribar aquest dia, i ha arribat. No tiraré endarrera. Segur.

Va ser un partit sense història, a la primera part ja estava tot el bacallà venut, 0-2. I a la segona vaig sortir a fer el que millor se fer (ara, que abans jugava millor, estava més àgil), intimidar al rival. Però no en va haver prou, i encara van tenir de fer un 3er gol al temps de descompte (com al Barça, ja li val,...). Al final, doncs això mateix, el final. Xiulet de l'àrbitre i cap a la caseta. S'acabat.

Ara m'espera una altra etapa, traspasar totes aquestes vivences al nou vingut, que també arribarà el dia en que estigui entre nosaltres. Per què el dia sempre arriba. Segur.

VamosJugarFutbol

PD. Buscaré alguna foto per penjar-la.