Optimisme al 100 %

Ahir vaig estar parlant amb l'Antonio, pare d'un nen del Nepal, i em va estar explicant tota l'aventura dels viatges. Ja fa vuit mesos que tenen el nen a casa, i no s'arrepenteix en cap moment de la decisió que va prendre en el seu dia; triar el Nepal.
Tenim el mateix orfanat asignat, i ens ha explicat què ens trobarem. Una onada d'optimisme ens ha arribat, desprès de sentir la bona experiència d'ells, tant amb el país, com amb el director de l'orfanat, una persona amable i afectuosa amb els nens. Així que encara tenim més ganes de viatjar a conèixer el nostre petit, de veure aquells paissatges, de sentir l'olor dels carrers, de deixar-nos perdre per Katmandú durant uns dies....I si tot segueix igual, esperem que a primers d'any els reis mags ens portin els bitllets d'avió i molta sort, de tot el demés ja ens n'ocuparen nosaltres.
D'aquí a uns dies, espero poder parlar amb la Montse i el Raju, que m'expliquin ara que jan passat uns mesos, com ha estat el retrobament amb la familia. Tot això fa que pensi molt amb el nostre petit saharaui, que déu estar jugant per la sorra del desert, enyorant els estius que va passar entre nosaltres. Segur que li arriben els missatges, i sap que pensem molt en ell. Amb una mica de sort, ens veurem aviat.