Doncs sí!!, i la cosa ja passa de mida.
El leotto ja torna a veure's el líquid refrigerant. Serà de la gana que passa,... en fi, que ni a la Seat saben el que té. Pobret. Avui, almenys, em donaran una solució mentrestant el cotxe estigui al taller. Sinó si que començaran a rodar caps. Jo tinc més paciència, però a casa ja s'ha acabat. Aviam com acaba tot plegat.
Canviem de tema. La feina, de cul. Acabarem l'any amunt i avall. A Bilbo s'haurà de tornar (txakolí, chuleton,... sempre em venen aquestes paraules quan parlem de Bilbo, no sé perquè). Sinó no quedarem bé. Només estaria bé de cobrar d'una manera més regular, i no tant anàrquicament. En sortirem segur.
...I ahir vaig parlar amb el Hamudi, molt simpàtic ell, vol una pilota (que extrany, no!?), un mòbil per sa germana, una bicicleta pel gaietano, i 'mucho dinero' (en aquest punt jo també hi estic d'acord, jo també en vull de 'mucho',...). Ja ens esperen, 28 dies i ja hi som. Ens anirà bé, uns dies de desconnexió total. Recargarem piles i tornarem reforçats pel 2007. L'any.
VamosJugarFutbol
PD. Tornem a tenir el 'tripartito', en fi, que ens agafin confestats!
PD. S'obra la llista de peticions pel proper viatge a Euskalerria, divendres la tanquem. No val a badar!!
11 comentaris:
Soci, comparto contigo muchas de las cosas que dices. Sobre el coche igual que a la jefa creo que la paicencia se me habría acabado y sobre lo que estoy muy pero muy de acuerdo es en la forma de cobrar, pero en fin....a seguir buscándose la vida, y si no...a una altra cosa mariposa.
Los Guajardo-Gòdia (suena bien no??), si quereis, nos hacemos cargo de la pelota pal nen futbolero nº1 del Sáhara y el movil dale el tuyo que pa lo mal que te va, jejeje!!!
Animos company!!!!
El dia desprès sempre es dur, i més sabent que a la majoria d´ un país ha estat enganyat, en cap moment és va dir que hi hauria tripartit, be tenen raó és una entesa.
Catalunya no és un govern o un altre, perquè vam passar Felip V i vam passar el franquisme i Catalunya va seguir existint perquè existien els catalans
que se la creien i l'estimaven. Hem de tenir-ho clar, Catalunya és i ha
estat sempre el petit i particular esforç diari, i és això a què em
refereixo quan dic que som herois catalans. No hi ha temps ni espai suficient per al derrotisme. L'endemà de l'11 de setembre del
1714 milers de catalans van llevar-se per anar a treballar i Catalunya va seguir existint a través d'ells. Era una època terrible, molt més terrible que la nostra, i Catalunya va sobreviure-la gràcies a la heroïcitat diària de milers de catalans que s'estimaven la nació per damunt de l'anècdota i de la circumstància. Hem sobreviscut temps molts pitjors que els que ara ens vénen, molt més cruels, que ens posaven molt més contra l'espasa i la paret de la desaparició. I els hem sobreviscut amb la grandesa de la nostra perseverança i de la nostra autoestima no pas basada en cap arrogància sinó en el desig d'un món millor. Només ingressen en el futur les persones i les nacions que s'ho mereixen, i només s'ho mereixen les persones i les nacions que senten el desig d'un món millor. És imprescindible que avui ens tornem a llevar tots amb aquest mateix propòsit d'excel·lència: és imprescindible i
això és Catalunya. Som el nostre orgull, la qualitat de la nostra feina,
l'afany dels nostres propòsits, la nostra obcecació diària de ser millors.
Aquest és el motor que mou les nacions i que mou la humanitat. Ens n'hem sortit d'escenaris molt pitjors i ha estat només gràcies al nostre esforç.
Al petit gran quotidià esforç personal. Som aquesta llum encesa. Són temps per a herois catalans.
He desestimat la idea de l´exili, per que la lluita per la teva identitat s´ha de fer des de l´interior
Doncs jo no li faig cap lleig a la nocilla!!! Encara diria més....m'encanta la nocilla i la xocolata en general. El pa amb tomàquet per sopar, amb una truita ja sigui de patata, de sanfaina o fins i tot d'espinacs. I de postre un iogurt mateix, o bé una peça de fruita, plàtan , mandarina o una poma de la terra ferma, que no hi ha cosa que porti més vitamines que la bona fruita, i amb la quantitat de camps de fruiters que tenim a la plana de Lleida, no fa falta anar a comprar fruita exòtica i cara.
Ha quedat clar???
En un país com catalunya, s´ha de promoure l´economia de la totalitat del territori, no solsament de la capital ni de la corona metropolitana. S´ha de respectar i promoure la pagesia de la terra ferma, la fruita dolça, les oleaginoses, la vinicultura i viticultura, el turisme, respectar la pesca...catalunya no és e-on, no és un estatut no consensuat, no es metro tota la nit dels caps de setmana, és unes bones comunicacions en tot el territori, No es pot dirigir un estat des d´un altre estat i no respectar les decisions de tots els ciutadans.
u ni dooooooó!!!!!!!!
Un breu incis, seria bo k en proper viatge a euskal herria és portessin moltes botelles de txacolin, ja k ùltimament ens estem quedant sense feligresos a la nostra associació, necessitem un fort impuls per por fer la nostra tasca de desintoxicació.
És bo que per menjar o beure poguem escollir el plat, una poma de la terra ferma , un vi del priorat, un capó del prat o una anxova de l´escala, però no que ens imposin una nocilla quan hem elegit un plat típic català.
mira que et dic que m'ha entrat gana de tan parlar de menjar....vaig a berenar. Algú vol un donut????
Setmana Santa:
De Divendres Sant dia 6 a dilluns de pascua dia 9
son 4, tronk!!!
vuelve a contar,... nnññeeee
A veure l'erold flim si és que es mira el calendari des de dalt de l'arbre o k!!!! Kom hem de fer diana si no mirem el calendari amb les ulleres posades....jajajajajaj
Publica un comentari a l'entrada