Ahir al vespre varem tenir una gran sorpresa. Una trucada del Sahara, una trucada del "nostre fill". Té moltes ganes de veure'ns, tot i que falta poc menys de tres mesos perquè això passi. Aquest nen és una passada!!! Ens l'estimem moltíssim, i ell ho sap. Des del primer dia que ens varem conèixer tenim un feeling molt especial, i per molt que passin els anys sempre serà el nostre Hamudi. Val la pena passar prop de 12 hores de viatge (sortint carregats d'equipatge, esperant hores a l'aeroport, fent la llarga cua a immigració, i passant fred als camions), per tal d'arribar als campaments, plens de sorra per totarreu i amb molta son només per veure aquella rialla dolça que s'alegra de tornar-te a veure.
Tant de bo puguin tornar aviat a la seva terra.
I qui sap si al tornar del Sahara haurem de tornar a fer maletes, per anar a conèixer al nostre budeta. Ja veig que ens venen uns mesos de moltes emocions, espero que el cos aguanti (i el cap també). Nosaltres aquí estarem, els reis de la "paciència".
Tant de bo puguin tornar aviat a la seva terra.
I qui sap si al tornar del Sahara haurem de tornar a fer maletes, per anar a conèixer al nostre budeta. Ja veig que ens venen uns mesos de moltes emocions, espero que el cos aguanti (i el cap també). Nosaltres aquí estarem, els reis de la "paciència".
2 comentaris:
Ja veig que no t'imposes, et prenen pel pito del sereno!!! jajaja...Això dura més que la Sagrada familia!!! I pel que fa a la resaca...és que comenceu a tenir una edat, que està bé sentir-se jove i tal, però voler aguantar com els de p10 va a se que no.
Ja heu comprat el sofà i les cadires?
penseu k sempre tindreu les portes obrertes de casa nostra
Publica un comentari a l'entrada