Sí, sí, sí!!

Per fi, el dia esperat, el dia. Ja ha arribat.

Les 09,11h del matí, 30 ºC de temperatura, rodejat d'aigua salada, i amb Queen sonant de fons. La notícia, la trucada no la sento, l'espero, però no la sento. És un missatge sms al mòbil, d'un número desconegut, però jo sé d'on vé. La signatura feta. Ja som pares.

Ja ho erem, però ara tenim, a més la llei de costat. El petit budeta ja és fill nostre, ja te pares.

Quin descans, per no descansar mai més (és broma), però amb molta il·lusió d'iniciar aquesta nova etapa.

No escric res més perque no puc pensar tranquil i les paraules se'm barregen amb els pensaments i els sentiments, i no els puc ordenar. Ja ho faré amb més calma. De moment a preparar la logística per la tornada esperada. Dia 15.