Donant voltes,...

Aquests últims dies la feina m'ha portat donant voltes d'aquí cap allà, i d'allà cap a aquí, per la geografia espanyola. I és quan ets fora, quan el llit on dorms no és el teu, quan no és cap hora del matí que ja ets despert, quan el cap li dona més voltes a tot. A tot.

L'atmosfera de la que parlava ara ja fa uns dies d'optimisme que ens envoltava, ens continua envoltant. Només cal veure-la a ella, somriure d'orella a orella, ni rastre d'aquells nervis, d'aquell mal de panxa, plena d'il·lusió (sinó que li preguntin al sr. IKEA),...

Aquest estiu, calurós, tot sigui dit, es farà llarg, ho sabem, però alhora serà curt. Ja sé que aquesta frase ha quedat una mica contradictoria, però ja m'entens, i si no, ja m'entendràs. Suposo que hi haurà més voltes, bones seran.

VamosJugarFutbol

Optimisme al 100 %

Ahir vaig estar parlant amb l'Antonio, pare d'un nen del Nepal, i em va estar explicant tota l'aventura dels viatges. Ja fa vuit mesos que tenen el nen a casa, i no s'arrepenteix en cap moment de la decisió que va prendre en el seu dia; triar el Nepal.
Tenim el mateix orfanat asignat, i ens ha explicat què ens trobarem. Una onada d'optimisme ens ha arribat, desprès de sentir la bona experiència d'ells, tant amb el país, com amb el director de l'orfanat, una persona amable i afectuosa amb els nens. Així que encara tenim més ganes de viatjar a conèixer el nostre petit, de veure aquells paissatges, de sentir l'olor dels carrers, de deixar-nos perdre per Katmandú durant uns dies....I si tot segueix igual, esperem que a primers d'any els reis mags ens portin els bitllets d'avió i molta sort, de tot el demés ja ens n'ocuparen nosaltres.
D'aquí a uns dies, espero poder parlar amb la Montse i el Raju, que m'expliquin ara que jan passat uns mesos, com ha estat el retrobament amb la familia. Tot això fa que pensi molt amb el nostre petit saharaui, que déu estar jugant per la sorra del desert, enyorant els estius que va passar entre nosaltres. Segur que li arriben els missatges, i sap que pensem molt en ell. Amb una mica de sort, ens veurem aviat.

Presentiment

Hi ha el Presentiment de que, com diuen a la Sexta, 'todo va a cambiar'. Aquest és el nostre cas. No ho sé, però és com si de repent una onada d'optimisme, carregada de bons vents, ens hagués atacat d'una manera molt suau i natural, però a la vegada contundent.
No ho sabem, però la rialla s'ha instal·lat a casa nostra, i no sembla pas que tingui cap intenció de marxar. Que s'hi quedi, que no marxi!!!
En fi, només recordar una frase que m'agrada molt:

'que no t'estimin com tú vols, no vol dir que no t'estimin amb totes les forces'

PD. Faria bé en Ronaldinho en venir aquests dies per casa, segur que li retornaria el somriure que l'ha fet famós.

VamosJugarFutbol